Premi Senén Vilaró: Iproteos, fàrmacs més eficaços i menys invasius basats en els pèptids

iproteos.JPGIproteos, guanyadora del Premi Senén Vilaró del Consell Social i la Fundació Bosch i Gimpera, és una spin-off biotecnològica de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). Dedica la seva activitat a la investigació i el desenvolupament de fàrmacs per tractar necessitats mèdiques encara no cobertes. La tecnologia IPROTech representa el nucli científic sobre el qual l’spin-off duu a terme la seva activitat. Aquesta tecnologia permet dissenyar candidats a fàrmacs basats en els pèptids, anomenats peptidomimètics, i fa possible accelerar la recerca i l’obtenció de noves molècules candidates a fàrmacs. La utilització biotecnològica dels peptidomimètics com a fàrmacs suposa un risc més baix de toxicitat que els fàrmacs tradicionals basats en molècules petites, i també destaquen per la seva especificitat i la capacitat d’arribar a dianes intracel·lulars.

Iproteos fonamenta la seva activitat d’R+D en l’aplicació de la seva tecnologia IPROTech amb l’objectiu principal de desenvolupar tractaments no invasius i eficaços per a diferents malalties, com l’esquizofrènia, l’epilèpsia, el càncer i l’arterioesclerosi. En l’actualitat, la majoria dels tractaments existents per a malalties associades al sistema nerviós central (SNC) són invasius i, sovint, són de tipus pal·liatiu i no curatiu. El projecte que es troba en una fase més avançada és el de l’esquizofrènia, en fase de preclínica regulatòria. A finals del 2018, es començarà amb la fase d’estudi 1 amb humans, que s’allargarà fins al 2019. Després, durant el període 2019-2020, continuarà amb la fase 2, que tractarà de provar el fàrmac amb una mostra petita de malalts. L’objectiu de l’spin-off és atorgar en llicència aquest primer producte el 2021 amb una empresa més gran que pugui fer els assajos clínics amb un nombre més elevat de pacients.

El 2016, la biotecnològica va aconseguir un milió i mig d’euros de capital privat. Amb aquesta quantitat, Iproteos ja ha aconseguit arribar als tres milions d’euros de capital extern entre inversions públiques i privades.
L’empresa va néixer el juny del 2011 com a resultat de la recerca realitzada pel grup del professor de la UB Ernest Giralt a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). La tecnologia sobre la qual es basa el projecte empresarial deriva de les línies de recerca desenvolupades per la doctora Teresa Tarragó, cofundadora d’Iproteos.

Font: UB-WEB

Publicat dins de Farmàcia, Universitat de Barcelona | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

No sé si aquest article el tenim al CRAI de la UB…

rev.png

Imatge | Posted on by | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Nova app per conèixer les aplicacions de les nanotecnologies

AppNanoMontaje_totalNanoroom és una nova aplicació interactiva de realitat augmentada que permet a l’usuari endinsar-se en el món de les nanotecnologies. L’aplicació ha estat dissenyada pels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB) en el marc del projecte 10alamenos9, amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

L’aplicació Nanoroom, que és gratuïta, s’inicia donant a triar entre cinc imatges obtingudes a través de microscòpia de sonda pròxima (scanning probe microscopy, SPM). Un cop s’entra en una de les imatges, comença una experiència sobre el món de la nanotecnologia. «Totes les experiències van acompanyades d’una explicació i et permeten d’interactuar. A més, cada una mostra una aplicació de les nanotecnologies, ja sigui real o en fase d’experimentació», explica Jordi Díaz, membre dels CCiTUB i impulsor de l’aplicació.

Una de les experiències fa possible conèixer el funcionament d’un tractament real de la nanotecnologia aplicada a la salut. Seguint el camí d’una nanopartícula d’òxid de ferro, es pot veure com funciona en un tractament real antitumoral basat en la hipertèrmia i aplicat al cervell. Amb la finalitat que es compleixi la seva funció, la nanopartícula és vinculada a un anticòs i, després de ser introduïda a l’organisme, s’adhereix de manera selectiva a l’antigen de la cèl·lula cancerosa. Mitjançant un camp magnètic extern, s’aconsegueix augmentar la temperatura de la nanopartícula, fet que provoca la destrucció de la cèl·lula.

Una altra de les propostes de Nanoroom reprodueix un experiment de laboratori dut a terme per l’equip de Samuel Sánchez, investigador de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), que permet de comprendre com es fabrica un nanorobot i com, potencialment, es podria aplicar al cos humà.
Les imatges que s’utilitzen en aquesta app han estat cedides per l’exposició del CSIC «Un passeig pel nanomon». Finançada pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat a través de la FECYT, Nanoroom, fins ara només en castellà, ha estat desenvolupada per la Fundació Obicex.

L’app es pot descarregar des d’aquest enllaç.

Font de la notícia: UB-WEB

Publicat dins de Aplicacions, Recursos electrònics | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Un estudi de la UB demostra que cuidar la boca millora la diabetis

Equip-VinasUn estudi clínic dut a terme per investigadors de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Bellvitge) mostra que el control de la diabetis de tipus 2 millora sensiblement quan el pacient té una cura especial dels problemes dentals i bucals.

El treball, publicat a la revista The Journal of Clinical Periodontology, està dirigit pel catedràtic de Microbiologia Miquel Viñas, també membre de l’IDIBELL i pel professor de Medicina Oral José López López, director mèdic de l’Hospital Odontològic de la UB. També hi han participat Enric Jané, Albert Estrugo i Elisabet Mauri Obradors, del Departament d’Odontoestomatologia, i Alexandra Merlos, del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental i de l’IDIBELL.

És sabut que la diabetis de tipus 2, la forma més comuna d’aquesta malaltia, va acompanyada molt sovint de patologies periodontals. «En aquest nou treball s’ha vist que no només hi ha una relació que va de la diabetis a la malaltia periodontal, sinó que també existeix la relació inversa, de la malaltia periodontal a la diabetis», explica Miquel Viñas.

«La conclusió principal de l’estudi és que el tractament no quirúrgic de la periodontitis millora l’estat glucèmic  i els nivells d’hemoglobina glicosilada, i per tant es demostra inequívocament l’extrema importància de la cura de les afeccions orals en aquests tipus de malalts», apunta José López López.

L’estudi s’ha dut a terme en noranta pacients amb diabetis de tipus 2 que han rebut sis mesos de tractament oral. Durant aquest període, se’ls ha fet un control de l’hemoglobina glicosilada, així com de l’evolució de les poblacions bacterianes orals responsables de la periodontitis, a més de controlar-los altres paràmetres clínics.

Referència de l’article:
Mauri-Obradors E, Merlos A, Estrugo-Devesa A, Jané-Salas E, López-López J, Viñas M. «Benefits of nonsurgical periodontal treatment in patients with type 2 diabetes mellitus and chronic periodontitis: a randomized controlled Trial»The Journal of Clinical Periodontology. 2017. Doii: 10.1111/jcpe.1285

Font de la notícia: UB-WEB

Publicat dins de Farmàcia, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Premi Antoni Caparrós: avenços en biocomputació per al disseny de nous fàrmacs

luque.JPG_1001201490.jpgEl premi Antoni Caparrós del Consell Social i la Fundació Bosch i Gimpera ha estat per l’estreta col·laboració entre investigadors de la UB, liderats pel catedràtic de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació F. Javier Luque, i l’empresa Pharmacelera. Aquesta col·laboració ha permès la creació de noves eines informàtiques que faciliten el disseny de fàrmacs per tractar malalties com el càncer. Concretament, el Grup de Recerca en Biologia Computacional i Disseny de Fàrmacs de la UB ha desenvolupat una metodologia per crear nous descriptors moleculars, és a dir, representacions quantitatives de les propietats de molècules que permeten una anàlisi i un tractament computacional. A partir d’aquests nous descriptors moleculars, Pharmacelera ha elaborat eines com ara PharmQSAR i PharmScreen, uns programaris que faciliten el descobriment de nous fàrmacs i que ja han emprat diverses empreses farmacèutiques i biotecnològiques.

Aquestes eines generades per la col·laboració universitat-empresa permeten d’augmentar les possibilitats de trobar nous compostos actius per tractar malalties de gran repercussió en la societat actual. Així, la tecnologia desenvolupada per Pharmacelera ha permès a la firma Metabostem millorar les propietats dels seus compostos per tractar les anomenades cèl·lules mare cancerígenes (cancer stem cells). En el cas d’Oncostellae, empresa especialitzada en la cerca de molècules per a l’oncologia i les malalties autoimmunitàries, la nova tecnologia ha ajudat a entendre el mecanisme dels compostos que comercialitza la firma i a optimitzar-los de manera que siguin més efectius.

 El soci de la UB en aquesta transferència, Pharmacelera, és una empresa de programari per al disseny de fàrmacs amb seu a Barcelona, i està especialitzada en computació d’altes prestacions per a les ciències de la vida. El 2016 va ser una de les cinc empreses finalistes a escala mundial del guardó Startup Challenge, que convoca l’important grup internacional de recerca col·laborativa Pistoia Alliance.
El Grup de Recerca en Biologia Computacional i Disseny de Medicaments de la UB va iniciar la col·laboració amb empreses l’any 1998, en concret amb la firma Almirall. D’ençà d’aleshores, ha mantingut la interacció amb diverses empreses del món farmacèutic, com és el cas de Noscira. A més, l’activitat del grup s’ha obert recentment a altres àrees, concretament al disseny de nous materials, en aquest cas amb l’empresa Repsol.
Pel que fa a l’acció de transferència que ha estat guardonada, el grup de recerca de la UB ha transferit una metodologia per dissenyar nous descriptors moleculars a partir de principis quimicofísics implicats en processos de solvatació, que permeten d’interpretar l’acció de fàrmacs en les seves dianes farmacològiques. Això es tradueix en eines (en aquest cas, programaris) per a la indústria farmacèutica basades en el concepte de camps d’interacció moleculars, un terme ja consolidat en l’àmbit farmacèutic i que fa referència a la capacitat d’una molècula bioactiva per formar interaccions amb altres molècules.

Font de la notícia: UB-WEB

Publicat dins de Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Farmàcia, Premis, Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , ,

Cercabib. La nova eina de cerca del CRAI de la UB

cercabibinfografiagrandees.pngCercabib permet cercar des d’un únic punt i de manera simultània, a tots els recursos d’informació del CRAI al marge del suport, tipologia o ubicació del recurs: Catàleg; bases de dades, llibres electrònics i  revistes electròniques (antic ReCercador); i dipòsits digitals de la UB. Aquesta innovació permetrà millorar el procés de trobar la informació i també incrementarà la visibilitat de tots els recursos del CRAI.

Podeu accedir a Cercabib (de moment en fase beta) des de la pàgina inicial del Web del CRAI. Durant aquest període de prova, ens agradaria conèixer la vostra valoració del cercador, quins aspectes es podrien millorar o qualsevol suggeriment que considereu fer-nos. Si us plau, empleneu aquesta breu enquesta i feu-nos arribar la vostra opinió. La vostra col·laboració és molt important per a nosaltres ja que en aquesta fase estem perfilant la configuració i funcionament general de l’eina.

Mentre duri aquesta fase beta, es mantindrà l’accés individual al Catàleg i al ReCercador. Quan tinguem la versió definitiva, Cercabib serà l’eina principal per buscar informació al CRAI de la UB.

Teniu a la vostra disposició una presentació per ajudar-vos a entendre com funciona Cercabib, i trobareu ajuda puntual a tots els CRAI Biblioteques. Més endavant es programaran sessions de formació en l’ús de l’eina.

Cercabib neix del treball col·laboratiu amb la resta de biblioteques universitàries del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), en un projecte de sistema compartit que implica, entre d’altres, la implementació d’una eina de cerca que tots els centres estan implementant o ho faran en breu.

Publicat dins de CRAI, Recerca, Recursos electrònics, Serveis biblioteca | Etiquetat com a , , , , , ,

Ens unim a #ColorOurCollections!

Aquesta galeria conté 7 fotografies.

Originally posted on Blog de Reserva:
Tot just avui, dilluns 5 de febrer, s’inicia la setmana #ColorOurCollections als mitjans socials. #ColorOurCollections és una iniciativa anual, endegada per The New York Academy of Medicine Library, que enguany celebra la seva tercera…

Galeria

Publicat l’e-book ‘Recent Advances in Pharmaceutical Sciences VII’

e-book.pngCom a culminació de les activitats relacionades amb el programa de Seminaris de Recerca 2016, impulsat per la Comissió de Recerca de la nostra Facultat, s’acaba de publicar en accés obert el llibre electrònic Recent Advances in Pharmaceutical Sciences VII, el qual ha estat coeditat pel president i dos membres de la Comissió de Recerca, els doctors Diego Muñoz-Torrero, Montserrat Riu i Carles Feliu. Aquest llibre conté 9 capítols que es corresponen amb els seminaris que es van impartir l’any 2016. La imatge de la coberta ha estat elaborada pel Dr. Joan Estelrich i la seva filla, Roser Estelrich.

Amb aquesta obra es pretén visualitzar i difondre una mostra de la recerca de primera línia que es duu a terme a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona. El llibre és accessible a través del web de l’editorial Transworld Research Network / Research Signpost, on també es poden trobar els sis primers volums d’aquesta sèrie. Així mateix, aquest nou llibre electrònic es farà aviat accessible a través del nostre web de recerca i del Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, tal com es va fer amb els anteriors.

Per visualitzar el llibre electrònic directament, cliqueu aquí.

Font de la notícia: Notícies de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

Publicat dins de Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Farmàcia, Recerca | Etiquetat com a , , ,

La Càtedra Extraordinària del Dolor premia el professor Francisco Ciruela pel disseny del primer fotofàrmac amb acció analgèsica

fotofxrmac.jpgEl professor Francisco Ciruela, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Neurociències de la UB i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ha estat distingit amb el Premi d’Investigació Preclínica de la Càtedra Extraordinària del Dolor de la Universitat de Salamanca-Fundació Grünenthal. Aquest guardó premia una recerca amb models animals, publicada a la revista eLife, que va culminar amb el disseny del primer fotofàrmac —el JF-NP-26, activat per la llum—, amb potencials aplicacions terapèutiques per tractar el dolor.

El treball premiat —codirigit pels experts Francisco Ciruela i Amadeu Llebaria, del Grup de Química Mèdica i Síntesi (MCS) de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC)— és un avenç destacat en el camp de l’optofarmacologia, una disciplina emergent que es basa en l’ús de la llum per controlar l’activitat dels medicaments.

«En l’àmbit clínic no existeix cap precedent de l’ús de l’optofarmacologia per millorar el tractament del dolor ni de cap patologia relacionada amb el sistema nerviós. En el terreny preclínic, és a dir, amb models animals, aquest és el  primer fotofàrmac dissenyat per al tractament del dolor in vivo», detalla el professor Francisco Ciruela.

El fotofàrmac JF-NP-26 és el que s’anomena un photocaged —una molècula emmascarada químicament i inactiva, que s’activa mitjançant la llum—, que no mostra efectes tòxics ni indesitjables en animals, ni tan sols en dosis elevades en estudis de curta durada. Quan s’administra a un animal, no té cap efecte farmacològic fins que el teixit diana és irradiat amb llum de l’espectre visible (amb una longitud d’ona de 405 nm).

En la categoria d’Investigació Clínica, també ha estat distingit un treball dirigit pel professor Enrique Lluch, de la Universitat de València, per generar mapes de freqüència del dolor en pacients afectats per artrosi al genoll.

Els premis de la Càtedra Extraordinària del Dolor són un reconeixement als projectes més innovadors sobre el dolor —des de la vessant epidemiològica, experimental, farmacològica i clínica—, i van ser lliurats en un acte acadèmic celebrat a la Universitat de Salamanca el passat 27 de gener.

Font de la notícia: UB-WEB

Publicat dins de Farmàcia, Medicaments, Medicina, Universitat de Barcelona | Etiquetat com a , ,

Identificats nous factors implicats en la malaltia del fetge gras no alcohòlic

fetgegrasUn nou estudi ha identificat nous factors implicats en el desenvolupament de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, l’alteració hepàtica més comuna entre la població. La descoberta, publicada a la revista Molecular Metabolism, està liderada per l’equip que dirigeix el professor Manuel Vázquez Carrera, membre de la Unitat de Farmacologia i Farmacognòsia de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i de l’Institut de Biomedicina (IBUB) de la UB, així com del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques (CIBERDEM).

La malaltia del fetge gras no alcohòlic es caracteritza per la presència de dipòsits de greix  al  fetge  en  pacients  sense  consum  d’alcohol. Inclou lesions que van des de l’acumulació excessiva de triglicèrids al fetge (esteatosi hepàtica simple) fins a l’l’esteatosi hepàtica no alcohòlica, que en alguns  casos  pot  evolucionar  fins  a  la  cirrosi  hepàtica.

En el treball, els investigadors han demostrat que el receptor de les lipoproteïnes de molt baixa densitat (VLDLR)  —un modulador destacat en el desenvolupament de l’esteatosi hepàtica— és regulat pel receptor PPARβ/δ i per l’hormona FGF21 (el factor de creixement fibroblàstic 21).

Mitjançant models cel·lulars i animals, el treball revela que la deficiència de PPARβ/δ  i de FGF21 afavoreixen l’augment dels nivells de VLDLR i, per tant, el desenvolupament d’esteatosi hepàtica. En paral·lel, les biòpsies hepàtiques de pacients amb esteatosi hepàtica van mostrar un augment de les VLDLR i una reducció en el nivell i l’activitat de PPARβ/δ.  Per tant, tot indica que la modulació de PPARβ/δ i de FGF21 podrien obrir noves estratègies terapèutiques per tractar l’esteatosi hepàtica mitjançant la regulació dels nivells de VLDLR.

En l’estudi, també han participat els experts Francesc Villarroya i Tània Quesada López, de la Facultat de Biologia i de l’IBUB, i del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn), Ángela M. Valverde, Joan Carles Escolà Gil i Francisco Blanco Vaca (CIBERDEM), Walter Wahli (Universitat de Lausana, Suïssa) i Reza Zali (Universitat de Shahid Beheshti, Iran), entre altres.

Font de la notícia: UB-WEB

Publicat dins de Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Farmàcia, Recerca | Etiquetat com a , , , , ,