Declarat il·legal el judici contra Font i Quer


Font i QuerFont i Quer era director del Jardí Botànic quan el 18 de juliol de l’any 1936 es trobava a la Serra d’Albarrasí d’expedició botànica amb els seus alumnes de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. Aquella zona del sud d’Aragó es trobava en mans franquistes quan el 25 de setembre Font i Quer va decidir abandonar-la sense autorització i tornar a Barcelona amb els seus alumnes. Segons explica Oriol de Bolós en la seva Semblança biogràfica de Pius Font i Quer   només un alumne favorable a Franco va restar a Albarrasí.  L’any 1939 Font i Quer fou jutjat i condemnat per rebel·lió militar. Fou condemnat a vuit anys de presó i restà tancat uns mesos al castell de Montjuïc fins que sortí sota llibertat condicional.
Després de més de setanta anys de la seva condemna, el 30 de juny de 2017, el Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat declarar il·legals els judicis franquistes. D’aquesta manera, entre els prop de 64.000 processos judicials que tingueren lloc entre els anys 1938 i 1978, s’ha proclamat “nul de ple dret” el judici condemnatori contra Pius Font i Quer.

Font i Quer, fill de farmacèutic, va estudiar química i farmàcia a la Universitat de Barcelona i va ser autor dels títols de referència Diccionario de botánica (1953) i Plantas medicinales (1962), esdevenint el referent científic de noves generacions de naturalistes, com ara Ramon MargalefPere Montserrat o Oriol de Bolòs.
Al catàleg del CRAI de la UB trobareu la seva obra, tant el seus llibres de botànica, com també les seves traduccions de l’anglès i l’alemany i la seva contribució a la lexicologia científica catalana de la mà de Pomeu Fabra.

Aquesta entrada s'ha publicat en Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Història i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.