Seminari de recerca: Desarrollo de compuestos multidiana para combatir la enfermedad de Alzheimer

Aquest dimarts 19 de setembre tindrà lloc el Seminari de recerca Desarrollo de compuestos multidiana para combatir la enfermedad de Alzheimer.

La conferència serà a les 12:30h a l’aula A-5 de l’edifici A de la nostra Facultat (Campus Diagonal Sud) i serà impartida per F. Javier Pérez-Areales, de l’àrea de Química Orgànica.

Per ampliar la informació sobre la temàtica del seminari podeu:

Al Dipòsit Digital trobareu ja disponiblela presentació d’aquest seminari, així com de la resta de Seminaris de Recerca del 2017 i anys anteriors.

A la pàgina web de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació trobareu tota la informació referida a les conferències i seminaris tecnològics i de recerca.

Publicat dins de Ciència, Conferències, Farmàcia, Seminaris | Etiquetat com a , ,

La lliçó inaugural del curs 2017-2018 versarà sobre fàrmacs

paranimf4-sqrEl dilluns 18 de setembre, a les 12 h, el Paranimf de l’Edifici Històric acollirà l’acte d’inauguració del curs 2017-2018. Enguany la lliçó inaugural serà a càrrec del catedràtic de la Facultat de Química Ernest Giralt, sota el títol «Obrint portes: com fer arribar nous fàrmacs al cervell». En el decurs de l’acte intervindran el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, el secretari d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Arcadi Navarro, i el president en funcions del Consell Social de la UB, Joan Corominas.

Ernest Giralt, catedràtic del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Facultat Química, també és investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), on dirigeix el Laboratori de Disseny, Síntesi i Estructura de Pèptids i Proteïnesi coordina el Programa de Química i Farmacologia Molecular, un dels cinc programes en què s’estructura la recerca a l’IRB Barcelona. El 2014, va rebre el Premi Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de ciències experimentals i tecnologia, i també ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Recerca (2011), màxim guardó científic que s’atorga a Espanya.

Font de la notícia: UB-WEB

Publicat dins de Farmàcia, Institucional, Universitat de Barcelona | Etiquetat com a , , , , , , ,

Inicieu-vos en el CRAI!

Blog CRAI Universitat de Barcelona

Comença un nou curs i donem la benvinguda als nous estudiants que acaben d’arribar a la Universitat de Barcelona i que són per tant, els nous usuaris del CRAI de la Universitat.

Ens coneixereu molt millor si consulteu al lloc web del CRAI l’opció Inicieu-vos en el CRAIon trobareu explicats els serveis més utilitzats i aprendreu a resoldre tots els dubtes que us vagin sorgint durant el curs.

D’altra banda, tots els CRAI Biblioteques organitzen sessions informatives i d’acollida per explicar-vos el que us podem oferir, tant pel que fa a recursos, com a serveis, espais i activitats.

Informeu-vos-en al taulell del vostre CRAI Biblioteca.

Bon inici de curs!!!

View original post

Publicat dins de Farmàcia

Inicieu-vos en el CRAI!

Origen: Inicieu-vos en el CRAI!

Publicat dins de Farmàcia

Borses d’ajuts programa DRAC

Ajuts econòmics destinats a promocionar la mobilitat dels diferents col.lectius a qui s’adrecen les convocatòries (Estudiants) per a la realització d’activitats, cursos, seminaris o estades organitzades per la Xarxa Vives d’Universitats o les universitats membres de la Xarxa Vives d’Universitats.

Difusió Ajuts DRAC 1 (1)

Publicat dins de Beques, Universitat de Barcelona | Etiquetat com a , ,

Bones vacances!

Avui a les 15:00h comencem les vacances. Recordeu que podeu seguir treballant des de casa utilitzant els nostres recursos en línia. Podeu accedir a bases de dades, llibres i revistes electròniques, utilitzar el gestor de bibliografia Mendeley i consultar el nostre catàleg des de qualsevol connexió a Internet. Tornarem a obrir el dilluns 21 d’agost en horari de 08:30 a 15:00h fins al 4 de setembre que retornarem a l’horari habitual.
Consulteu la graella dels Horaris d’estiu 2017 al Web del CRAI.
Bones vacances!.png

Publicat dins de CRAI, Universitat de Barcelona | Etiquetat com a , , , , , ,

La Universitat de Barcelona lidera la citació científica espanyola a Google Scholar

google_scholarLa Universitat de Barcelona és la primera institució d’educació superior de l’Estat en nombre de citacions científiques, segons es desprèn de la quarta edició del Transparent Ranking: Top Universities by Google Scholar, elaborat pel Cybermetrics Lab del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). La Universitat de Barcelona acumula 276.287 citacions, xifra que la col·loca al lloc 160 del món. La Universitat de Granada, amb 250.454 citacions, és l’altra institució estatal que tanca el top 200, en la posició 197.

Completen les cinc primeres posicions la Universitat Pompeu Fabra (lloc 302), amb 182.719 citacions; la Universitat de València (339), amb 164.056 citacions, i la Universitat Complutense de Madrid (346), amb 161.148 citacions.

A escala mundial, la Universitat de Harvard lidera indiscutiblement el rànquing, amb 1.734.533 citacions, seguida a gran distància de Stanford (1.197.114) i de la Universitat Johns Hopkins (1.152.185). En el top ten, vuit institucions són nord-americanes i dues, britàniques.

Aquesta classificació mesura l’impacte i la visibilitat de Google Scholar. El rànquing, que analitza més de 4.000 universitats de tot el món, es basa en la utilització dels perfils professionals dels investigadors a Google Scholar. A través d’ells s’ha calculat el nombre total de citacions de les universitats.

Font de la notícia: UB-WEB 

Publicat dins de Recerca, Recursos electrònics, Universitat de Barcelona | Etiquetat com a , , , , , , , ,

Descrita una nova via de senyalització del cervell que regula el control del pes corporal

Pes_corporal_Les hormones tiroidals regulen la síntesi de lípids al fetge mitjançant una via coordinada per l’hipotàlem en el cervell, segons remarca un article publicat a la revista Cell Metabolism en el qual participen els investigadors Francesc Villarroya i Joan Villarroya, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB). La nova recerca descriu per primer cop el mecanisme molecular que regula el metabolisme dels lípids en el fetge des de senyals cerebrals i obre nous horitzons al disseny de teràpies contra l’obesitat i altres malalties metabòliques.

Perdre pes sense menjar menys 

El treball, liderat per Miguel López, Noelia Martínez i Patricia Seoane, del Grup de Recerca NeurObesidad de la Universitat de Santiago de Compostel·la, analitza els mecanismes d’acció de les hormones tiroidals en el cervell en ratolins modificats genèticament. En concret, són ratolins que no expressen la proteïna cinasa activada per AMP (AMPK) en les neurones de l’hipotàlem. Aquesta proteïna, que participa en les primeres etapes de producció de lípids, és altament sensible als canvis en el metabolisme energètic de les cèl·lules. Segons els resultats, aquests ratolins tenien un pes corporal inferior —en comparació amb el grup de  ratolins de control— sense reduir la ingesta d’aliments.

Tal com explica el catedràtic Francesc Villarroya, que és membre del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn) de l’Institut de Salut Carlos III, «des de fa temps, se sabia que les hormones tiroidals activaven la síntesi de greixos al fetge. Això semblava bastant incomprensible, ja que les hormones tiroidals tenen una acció general de cremar substrats metabòlics, no d’augmentar-ne la síntesi». El nou treball constata per primer cop que aquesta síntesi de greixos —destinats a ser cremats en el teixit adipós marró— és el resultat d’una acció coordinada des de l’hipotàlem, una àrea del cervell que regula l’estat d’energia a tot el cos.

Les hormones tiroidals actuen en l’hipotàlem modulant diverses vies moleculars, la més important de les quals està regulada per la proteïna AMPK. En l’estudi, l’equip científic ha constatat que les hormones tiroidals són capaces d’inhibir la funció de la proteïna AMPK en una població específica de neurones hipotalàmiques, un fet que acaba activant dues rutes moleculars reguladores de la funció del fetge i del greix marró. Els experts de la UB, integrats en el Grup de Recerca de Genètica i Biologia Molecular de Proteïnes Mitocondrials i Patologies Associades, han participat activament en la identificació i caracterització dels processos d’activació del teixit adipós marró en resposta a l’acció cerebral de les hormones tiroidals.

Noves vies al disseny de futures teràpies 

Les hormones tiroidals també poden actuar de manera directa en els teixits, sense passar pel cervell. La nova recerca podria obrir vies futures per al tractament de malalties metabòliques com ara l’obesitat. En concret, la nova via cerebral de coordinació entre el fetge i el teixit adipós marró podria ser activada farmacològicament amb anàlegs o molècules i sense incidir en els efectes perifèrics.

«A priori, les propietats de les hormones tiroidals —potenciar la despesa energètica i produir calor corporal a partir dels greixos o termogènesi— són de gran interès per tractar l’obesitat», detalla Francesc Villarroya. «No obstant això, no es pot augmentar els nivells d’hormones tiroidals amb finalitats terapèutiques. És cert que aprimen però tenen molts efectes secundaris que cal vigilar».

Identificar eines per modular els principals senyals mediadors de l’acció cerebral de les hormones tiroidals, i potenciar la despesa energètica evitant possibles efectes adversos són algunes de les opcions que caldrà investigar arran de la nova descoberta. En el futur, també es podrien explorar  noves estratègies de modulació farmacològica sobre patologies que cursen amb acumulació de greixos al fetge (esteatosi hepàtica).

En aquest treball interdisciplinari cal destacar la participació de la xarxa d’excel·lència de Plasticitat adiposa i les seves patologies (Adipoplast), del Ministeri d’Economia, Indústria i  Competitivitat (MINECO), dirigida pel catedràtic Francesc Villarroya i nucli aglutinador de molts equips signants del nou article.

Font de la notícia UB-WEB

Publicat dins de Alimentació, Recerca | Etiquetat com a , , , , ,

El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació rep un donatiu del Museu de la Farmàcia Catalana

1.jpgEl CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació ha rebut en donatiu un fons provinent del Museu de la Farmàcia Catalana integrat per 1.100 llibres i 1.400 fascicles de revista.

El Museu de la Farmàcia Catalana va ser creat l’any 1957 pel Dr. Jesús Isamat Vila, amb el nom de Biblioteca – Museu d’Història de la Farmàcia Catalana, com un annex del, aleshores, Seminari d’Història de la Farmàcia.

El Dr. Isamat va ser professor d’Història de la Farmàcia de la Universitat de Barcelona fins l’any 1965. Les instal·lacions del Museu foren inaugurades el curs acadèmic 1957–1958, conjuntament amb les del edifici que allotjaria a partir d’aquell moment la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. 2.jpg

El seu fons inclou llibres i fulletons – alguns d’ells exemplars antics – sobre farmàcia, química, botànica, medicina i, en menor mesura, sobre bibliografia. El donatiu també aplega un conjunt de llibres editats al llarg dels segles XIX i XX publicats majoritàriament a l’Estat espanyol, Anglaterra,  França i Alemanya.

El fons, que s’està incorporant al Catàleg del CRAI de la UB, s’identifica amb la nota: Donació: Museu de la Farmàcia Catalana.  3.jpg

Publicat dins de Biblioteques, Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació | Etiquetat com a , , , , ,

Declarat il·legal el judici contra Font i Quer

Font i QuerFont i Quer era director del Jardí Botànic quan el 18 de juliol de l’any 1936 es trobava a la Serra d’Albarrasí d’expedició botànica amb els seus alumnes de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. Aquella zona del sud d’Aragó es trobava en mans franquistes quan el 25 de setembre Font i Quer va decidir abandonar-la sense autorització i tornar a Barcelona amb els seus alumnes. Segons explica Oriol de Bolós en la seva Semblança biogràfica de Pius Font i Quer   només un alumne favorable a Franco va restar a Albarrasí.  L’any 1939 Font i Quer fou jutjat i condemnat per rebel·lió militar. Fou condemnat a vuit anys de presó i restà tancat uns mesos al castell de Montjuïc fins que sortí sota llibertat condicional.
Després de més de setanta anys de la seva condemna, el 30 de juny de 2017, el Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat declarar il·legals els judicis franquistes. D’aquesta manera, entre els prop de 64.000 processos judicials que tingueren lloc entre els anys 1938 i 1978, s’ha proclamat “nul de ple dret” el judici condemnatori contra Pius Font i Quer.

Font i Quer, fill de farmacèutic, va estudiar química i farmàcia a la Universitat de Barcelona i va ser autor dels títols de referència Diccionario de botánica (1953) i Plantas medicinales (1962), esdevenint el referent científic de noves generacions de naturalistes, com ara Ramon MargalefPere Montserrat o Oriol de Bolòs.
Al catàleg del CRAI de la UB trobareu la seva obra, tant el seus llibres de botànica, com també les seves traduccions de l’anglès i l’alemany i la seva contribució a la lexicologia científica catalana de la mà de Pomeu Fabra.

Publicat dins de Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Història | Etiquetat com a , , , , ,